Les Esquerres de Junts per Catalunya
Junts per Catalunya
està en un moment dolç després d’unes eleccions al Parlament prou bones i disposats
a negociar un govern de coalició independentista. Per fer això ja tenim un
equip directiu que ha de fer la seva feina.
Però el conjunt d’afiliats de Junts no podem estar
esperant el desenllaç de les negociacions, sinó que ja des del primer moment
hem de saber rendibilitzar els bons suports a l’independentisme i els que ens
han donat a nosaltres.
La campanya electoral ha tingut molts defectes, però
també moltes virtuts, esperem un bon informe polític de la direcció que de
manera real en faci una anàlisi i passi comptes entre els afiliats. Fa molt de
temps que cap directiu passa comptes del que fa, potser ja n’hi ha prou
d’afalacs i sentimentalisme i fem política, POLÍTICA en majúscules.
Una de les virtuts de Junts és que som un partit de
format de “bloc nacional” o sigui que convivint
afiliats de diferents ideologies democràtiques, units per la reivindicació
nacional de la independència. Dit d’una altra manera: convivim dreta, centre i
esquerra, per dir-ho fàcil.
En el proper escrit en aquest blog, voldria parlar
de les dretes i el centre de Junts, lligant-ho amb les senyores i els senyors
del PDeCat, començant pel President Artur Mas. Aquest futur text, que encara no
he escrit, complementarà l’escrit d’avui.
Perquè ara i aquí em vull centrar en les Esquerres
que formem part de Junts per Catalunya, ho singularitzo perquè jo em sento d’esquerres
i sóc de Junts.
Unes de les accions bones de Junts al voltant de les
eleccions ha estant apropar-nos diferents col·lectius i/o partits per formar
part de la nostra oferta política.
De l’esquerra i
el progressisme a Junts a traves de diferents vies i fórmules s’hi ha adherit
grups com “Acció per la República”, els “Verds-Alternativa Verda”,
el “Reagrupament”, “Solidaritat Catalana”, “Independentistes
d’Esquerres” i el “Moviment d’Esquerres”. I no cal dir nombroses
persones d’esquerres a nivell personal, com jo.
Calculo que en les Primàries de Junts un 45% d’afiliats
netament definits com d’esquerres, varen votar Laura Borràs.
Tot això és ben normal en un bloc nacional i Junts i
les diferents opcions tenim relativament bona salut.
El que no és normal és que les diferents veus no
tinguin ni veu pública, ni visibilitat. Un partit interclassista i plural no s’aguanta
per un puny tancat en ordre intern, sinó a l’inrevés, donant joc a tothom.
Saber gestionar la pluralitat és un art.
A més qui demana lluita unitària a l’exterior, el
primer que ha de fer és convivència unitària en llibertat a casa seva, és a dir
dins del partit. I Junts segur que seguirà la via democràtica, que a més és la
més útil.
Tothom internament a Junts sabem que el programa
electoral de les últimes eleccions es va fer en un despatx i no hi va haver cap
debat intern participatiu de veritat per elaborar les propostes. Simplement omplies
un formulari amb propostes i “bon vent i barca nova” o sense refrany: ni cas.
Encara no sé que se’n va fer del que vaig aportar personalment i de tot un col·lectiu.
No es tracta de recriminar, simplement el que vull
dir és que la pluralitat ha desaparegut en el nostre discurs oficial.
Fins el punt que quan fa un dia en Rufián d’ERC al
faristol de les Cortes, ens maltractava de paraula i ens titllava a
Junts dels “conservadors” de Catalunya, ningú li respon.
Però és que cap d’esquerres de Junts, i m’autocritico:
ni jo, hem posat a caldo aquests que es creuen “progressistes i socialistes
oficials” i simplement són un fatxes d’esquerres que volen lligar-nos a que
continuem com espanyols. L’Albiach dels Comuns és aquesta mena de propagandista
que insulta a Junts diem-nos “xenòfobs” i diu que ho fa des del “progressisme”.
I nosaltres callats.
Les Esquerres de Junts per Catalunya hem d’articular
almenys un discurs coherent del perquè som unes esquerres que caminem precisament “junts”
amb el centre i la dreta independentista en una mateixa organització política.
Ara a Junts toca remar plegats i fer forta l’organització,
però això aconseguit com una maionesa ben lligada des de la diversitat de “productes”
i no precisament de marca blanca.
Junts tindrà una forta organització interna estesa
territorialment, fantàstic, cal participar i fer-la forta. Però a més cal construir
un discurs fort d’esquerres en clau de bloc nacional per sentir-nos còmodes i
ser útils en el combat, que no és cos a cos, és el de les idees i les
reivindicacions.
De les organitzacions d’esquerra que he citat abans
al voltant del pal de paller Puigdemont/Borràs, jo que sóc politicòleg, activista i
especialista en reclutar espanyolistes a l’independentisme, no en ser definir
les diferències.
Algú sap quina diferencia té una afiliada o un afiliat
d’Independentistes d’Esquerres d’una afiliada o un afiliat del Moviment d’Esquerres?
O del col·lectiu d’esquerres Acció per la República?
Ni idea. Algú em dirà per les seves històries de
creació: potser sí.
Jo el que només demano és elaborar un discurs conjunt
d’esquerres, que cadascú segueixi organitzat com vulgui, perquè suposo que depèn
dels acords existents i ben lligats amb la direcció nacional de Junts. Jo no em
fico en res organitzatiu, de moment.
Les Esquerres de Junts per Catalunya
necessita elaborar, discutir i fer-ne divulgació entre la població de que és
Junts i que és l’Esquerra de Junts en clau de bloc nacional.
Tot això ens haurà de portar en el futur a la Primera
Convenció de les “Esquerres de Junts per Catalunya”.
Junts no pot parar
mai: 24 hores al dia, 365 dies a l’any hem de funcionar, cadascú al seu lloc
aportant, el que es pugui.
El procés de la independència és una carrera de fons
i tots hi hem de participar, però no transvestits, sinó còmodes, coherents i
orgullosos del que fem.
-Progressista tu Jéssica ?
-Progressistes Junts que lluiten
per la llibertat !!!.
+++
IMATGE: Escultura
“The Journey” de Taunyee Robbins.
Comentaris a JR Colomines-Companys: locampus@gmail.com